El sector immobiliari el 2025: perspectives, reptes i tendències

El mercat immobiliari el 2025 estarà marcat per una sèrie de factors econòmics i socials que influiran en la seva evolució. La baixada dels tipus d’interès, el desequilibri entre oferta i demanda, l’increment dels preus i les dificultats per accedir a un habitatge seran alguns dels elements clau que determinaran el comportament del sector. A continuació, analitzem les previsions, desafiaments i tendències principals que definiran el mercat immobiliari l’any vinent.

Un dels motors principals del sector serà l’evolució dels tipus d’interès. S’espera que el Banc Central Europeu (BCE) continuï amb la seva política de reducció, situant-lo en el 2,5 % el març del 2025. Aquesta mesura facilitarà l’accés al finançament hipotecari i permetrà que més llars puguin afrontar la compra d’un habitatge amb condicions més favorables. Això podria dinamitzar el mercat i beneficiar tant compradors com venedors.

D’altra banda, analitzant les tendències immobiliàries en 2025, veiem que l’oferta d’habitatge no creixerà de manera imprevista, per tant, es mantindrà a un nivell equiparable o fins i tot inferior a la demanda. En especial, en zones urbanes i turístiques.

L’increment dels preus serà un altre aspecte que caldrà considerar. Malgrat que les hipoteques són més accessibles, la pujada dels costos de construcció i la falta de prou oferta provocaran un augment moderat en els preus dels habitatges. Aquesta situació afectarà especialment els joves, per als quals la compra d’un habitatge continuarà sent un repte significatiu.

En el mercat del lloguer, la situació seguirà sent tensa. Es preveu un augment moderat dels preus, tot i que limitat al 2,2 % pel nou índex de l’INE. En resposta a aquesta problemàtica, tant el sector públic com el privat han impulsat diverses iniciatives per fomentar la creació d’habitatges assequibles destinats al lloguer, amb l’objectiu d’alleugerir la pressió sobre els inquilins.

Un dels desafiaments més grans als quals s’enfronta el mercat és l’accessibilitat a l’habitatge, tant en règim de compra como de lloguer. Aquest problema afecta especialment els joves i les llars de renda mitjana-baixa que busquen establir-se en grans ciutats o zones turístiques. Les dificultats per accedir a un habitatge no tan sols tenen impacte en la qualitat de vida de les persones, sinó que també tenen implicacions econòmiques a llarg termini, ja que poden endarrerir l’emancipació, limitar la mobilitat laboral i frenar l’acumulació de capital humà, factors que influeixen en el creixement econòmic del país.

Un altre repte fonamental és la millora de la productivitat en el sector de la construcció. La necessitat d’atreure mà d’obra jove i qualificada és crucial per assegurar el creixement sostenible de la indústria. A més, la industrialització del sector es presenta com una solució viable per augmentar l’eficiència i reduir costos, cosa que permetria millorar l’accés a l’habitatge sense comprometre la rendibilitat dels projectes immobiliaris.

La sostenibilitat i el canvi climàtic representen un altre desafiament clau. La descarbonització del parc d’habitatges és una meta que cal complir abans del 2050, cosa que implica grans inversions en eficiència energètica i en la mitigació de l’impacte de fenòmens climàtics extrems. Les polítiques de construcció sostenible i la incorporació de tecnologies més eficients tindran un paper determinant en l’evolució del sector.

L’interès pels habitatges sostenibles i energèticament eficients continuarà pujant. Els últims anys, la consciència sobre la importància de reduir el consum energètic a les llars ha augmentat. El 2023, més del 70 % de les noves construccions ja complien alts estàndards d’eficiència energètica, i aquesta proporció continuarà augmentant a mesura que les regulacions i les preferències dels compradors evolucionin.

Un altre factor que influirà en la demanda d’habitatge serà l’envelliment de la població i la migració urbana. La cerca d’habitatges més petits i accessibles s’intensificarà, especialment entre gent gran i joves professionals que busquen adaptabilitat i proximitat als centres urbans.

Així mateix, el model de coallotjament continuarà expandint-se. Aquesta modalitat d’habitatge compartit ha guanyat popularitat entre els joves internacionals, que tenen un perfil mitjà que s’acosta als 26 anys. A més de llogar una habitació, el coallotjament ofereix accés a zones comunes i serveis integrats, cosa que no tan sols facilita la convivència, sinó que també fomenta la creació de comunitats en entorns urbans.

En conclusió, el 2025 el sector immobiliari s’enfrontarà a desafiaments importants, però també presentarà oportunitats per créixer i innovar. Adaptar-se a aquests canvis serà essencial per garantir un creixement estable i sostenible els anys vinents.